L'Open Britànic (nom complet dels Campionats a l'aire lliure britànic) es va iniciar el 1860, és la raça més antiga i antiga de quatre Grand Slam de golf, patrocinada pel St Andrews Royal and Ancient Golf Club, celebrada el tercer cap de setmana de Juliol de cada any. Tant en el cor dels jugadors com en els cors dels fanàtics, l'Open britànic té la seva posició històrica única i inquebrantable.
Ja en 1860, el club Prestwick va enviar cartes per invitar a diversos clubs excel·lents a recomanar els seus caddies per participar en un partit per trobar el successor d'Allan Robertson que acabava de morir. De fet, el "obert" no és públic, només 8 persones, són els primers jugadors professionals. El resultat del joc va ser terrible: el campió Willie Park va aconseguir 174 punts amb 36 forats, mentre que Allan va aconseguir un increïble 79.
A causa de la protesta dels jugadors amateurs, en el segon any, l'amfitrió va anunciar que "el joc obrirà la porta al món", i es crearà l'obert real. Encara que només han participat 12 persones aquest any, han inclòs aficionats.
Els primers 12 anys d'obertura es van celebrar a l'estadi de Prestwick Beach, després es van traslladar a St Andrews. Des de llavors, s'han triat diferents locals per a la competició. Abans d'això, campió de premi: el cinturó de plata amb cinta vermella ha estat usat durant 10 anys, que ara és substituït pel reconegut Trofeu Claret Jug.
Després de la primera Guerra Mundial, l'obert britànic va ser allotjat pel Royal and Ancient Golf Club fins ara.
